Inici » Actualitat » Una història en doble sentit

Una història en doble sentit

Escriu: Helena Fuster

El cel era blau, molt blau. La ventada del dia anterior l’havia deixat net com una patena. La temperatura primaveral permetia que els aficionats anéssim amb ulleres de sol i sense jaqueta, i des del gol sud, es veien els Pirineus ben emblanquinats al fons. Aquella nit havia arribat la primavera, però, a Girona, els nervis van aparèixer per una altra raó.

Faltaven escassos minuts per les quatre de la tarda. Aquella hora que, després del dinar de diumenge, resulta ser tan perfecta per fer una becaina, tancar els ulls i tenir temps de somiar. A Montilivi, però, no calia dormir per veure com el somni s’estava a punt de fer realitat. Lectura de l’entrada mitjançant el telèfon mòbil, presa de temperatura i endavant. L’aficionat entrava tímidament a l’estadi, amb una petita bandera blanca i vermella amb l’escut de l’equip de la ciutat que donaven a l’entrada. I, puntualment, justament quan tocaven les quatre de la tarda, l’àrbitre del partit xiulava l’inici d’un moment històric: per primer cop Montilivi obria les portes a l’equip femení del club.

 A partir d’aquell moment, tot era qüestió de gaudir i aconseguir els tres punts. Les onze jugadores saltaven al terreny de joc per defensar aquell orgull gironí que tant representa la ciutat. L’equip local arribava en una situació complicada en veure’s a la zona baixa de la classificació, per tant, tenien l’oportunitat d’allunyar-se de la zona perillosa amb el retrobament de l’afició. Les rivals, en canvi, arribaven situades a mitja taula amb la idea de tornar a repetir el triomf del partit d’anada. D’aquesta manera, es preveia un duel interessant a l’estadi de Montilivi.

En una primera part on les gironines van anar de menys a més i van acabar dominant el joc per sobre de les aragoneses, les ocasions per avançar-se en el marcador van arribar per part dels dos equips. Però, després de quaranta-cinc minuts, les protagonistes entraven al vestuari amb un empat a zero al marcador. Moment ideal per refrescar-se a la grada amb aquelles ampolles que repartien els voluntaris perquè els bars del municipal, per raons que tots coneixem, tenien les persianes baixades.

Des d’un principi, l’afició es mostrava tímida en el dia del seu retorn a Montilivi. Tot i això, es respirava un ambient calorós i festiu. Sobretot des de fora del recinte, on un grup de joves no van parar d’animar i donar suport a l’equip local que van seguir des de fora l’estadi. Des del xiulet inicial fins al final van mostrar una veu incansable durant els noranta minuts per ajudar que el partit acabés de la millor manera possible per part de les locals.

Inici de la segona part. Pocs minuts li farien falta a les blanc i vermelles per avançar-se al marcador després d’haver fet tots els mèrits per aconseguir-ho a la primera part. Blanca Cros era l’encarregada d’apuntar el primer gol de la història del sènior femení del Girona FC a l’Estadi de Montilivi. D’aquesta manera, la primera i única diana del partit arribaria des dels onze metres. Els aficionats s’aixecaven del seient per celebrar el que ja s’ha convertit en un gol històric.

 Pip-pip-pip. Final del partit. El matx tot just acabava, però la celebració encara havia de començar. Sonava l’himne pels altaveus i l’afició s’alçava per celebrar la victòria, però sobretot per aplaudir a l’equip. Les jugadores comenaven a fer pinya al cercle central per celebrar els tres punts i es veien petits focs artificials que sortien de darrere la grada. Salts, crits i càntics per la victòria i per la història.

Tags:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *